Les autoritats laborals espanyoles han reduït el nivell permès de pols de sílice suspesa que es pot admetre en l’ambient de treball.

La sílice és el component fonamental del quars, del granit i de nombroses roques. La pols d’aquest material suspesa en l’aire causa silicosi, malaltia respiratòria que no té cura ni tractament.

Aquesta nova proposta és fruit de la unificació dels criteris nacionals arreu de la Unió Europea, amb l’excepció d’Alemanya, que encara és menys permissiva.

Així doncs, a partir de l’abril de 2015, el valor límit ambiental admès en l’entorn laboral industrial de la pols de sílice suspesa a l’aire és de 0’05 mg/m³. La meitat del que hi havia fins ara. No obstant això, en les mines i pedreres es manté el límit anterior de 0,10 mg/m³. Aquest màxim coincideix amb el d’Estats Units, on també és de 0,10 mg/m³, encara que l’agència nord-americana de salut laboral (OSCHA), va proposar l’any 2013 reduir-la a 0,05 mg/m³.

El compliment d’aquesta nova disposició suposa un repte difícil per a la indústria, a causa de la naturalesa de les tècniques operatives per les quals es genera pols de sílice suspesa: l’abrasió, la mecanització o la perforació de roques i pedres. En aquest sentit també cal tenir present els processos on la sílice s’ha de fer servir aprofitant la seva resistència a altes temperatures.

L’estratègia per reduir l’exposició a la sílice passa per disminuir l’ús de materials que la continguin, ventilar els punts o àrees de treball i utilitzar mètodes a base d’aigua perquè la pols no es dispersi a l’aire. Les mascaretes serveixen per reduir l’exposició durant situacions de risc puntuals, però no és recomanable utilitzar-les com a principal eina de control de l’exposició, per la incomoditat d’ús i la dificultat per comunicar-se amb altres persones.